Moisès s’adreçà al poble i li digué:
«Escoltaràs el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d’aquesta Llei, i et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar? Ni és tampoc a l’altra banda del mar, que puguis dir: Qui és capaç de travessar-lo per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar?
Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.»

Dt 30,10-14

Salm Responsorial

Sl 68,14.17.30-31.33-34.36-37 (R.: 33)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans, governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Col 1,15-20

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?»
Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?»
Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.»
Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.»
Ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «I per a mi, qui són aquests altres?»
Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Però un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà.
L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagaré les despeses que hagis fet de més.
Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans de lladres?»
Ell respongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

Lc 10,25-37

"Ser bons samaritans"

És molt coneguda la paràbola de l’evangeli d’avui, la del bon samarità. Un mestre de la llei pregunta a Jesús: Mestre, què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna? Jesús li respon: Què hi ha escrit a la Llei?
El mestre de la Llei ho sap molt bé: Estima el Senyor el teu Déu, amb tot tel cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament i estima els altres com a tu mateix.
Aquesta resposta coincideix en part amb el que hem escoltat a la primera lectura: Et convertiràs al Senyor el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l’ànima. Jesús li diu: Fesho així i viuràs. No es tracta de saber, sinó de fer. Estimar Déu amb totes les forces, amb tot el cor i amb tota l’ànima és fonamental però també estimar els germans.
Però l’escriba vol saber més: Qui són aquests altres? I la resposta de Jesús és la paràbola del bon samarità. Un home caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. I davant d’aquest ferit passen tres persones: un sacerdot, un levita (ajudant del temple) i un samarità que, com sabem, no es feien amb els jueus. Els dos primers passen de llarg. Per què? No ho sabem. Potser perquè aquell home podia ser un cadàver i llavors es tornarien impurs per a oficiar en el temple. En tot cas, no fan res.
En canvi el samarità: Se’n compadí, li embenà les ferides, el pujà a la pròpia cavalcadura i el dugué a l’hostal i se n’ocupà, de tal manera que pagarà totes les despeses d’aquest ferit. Qui va saber veure l’altre que hem d’estimar en l’home caigut en mans de lladres? La resposta és clara: El qui se’n va compadir.
I Jesús imatge del Déu invisible, cap del cos de l’Església (com diu Pau) li contesta: Doncs tu fes igual. No hi valen excuses del culte, ni val només saber les coses. El veritable culte és tenir cura de qualsevol persona necessitada o ferida, sigui desconeguda o fins i tot enemiga.
Hi ha molta gent que espera que l’Església, que nosaltres siguem bons samaritans.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi